Les Dues Torres taby ukulele według Guillem Gisbert (Chwyty barytonu)

F Gm C F x2

F                       G
Una onada massa llarga els va mullar les botes,
C                                    F
però els quatre homes no es van ni immutar.
F                                G
La llum blava d’un nou dia els escalfava els rostres,
C                       F
jeien a la sorra endevinant
Dm                              Am
amb els ulls biònics com, en la Mediterrània,
Bb                                F
anaven apagant-se els llums dels fars
Dm                                      Am
quan, amb una veu no concebuda per cap mare,
Bb                                     F
li va dir, la Torre Mapfre a l’Hotel Arts:

G

Dm F G A
 
Dm
-S’apropen núvols vermells
F
que semblen bancs de corall
G                                              Am
però el vent que els porta els escampa i els bancs, en segons, es desfan.
Dm 
S’apropa un arc ben tensat,
F
potser és un cranc volador,
G                                                  Am                  C
però el vent que el porta l’aplana i el cranc es transforma en tauró.
   Dm        Bb           F      C
Així tot segueix la seva sort.
  Dm         C           Dm
També els hotels de mala mort.
 
Cigonyes blanques m’han fet
niu a l’ampit del terrat
però ja s’envolen cap a Àfrica, baten les ales dins d’un cel daurat.
Eixams brunzents d’abellots
em ronden testos del hall 
però ja es dispersen per Barna com bojos, un altre nèctar els vol...
Així l’univers pren decisions.
Em sents, pensioneta amb pretensions?

Am                                 Bb
I en aquest món mutant jo vull fer plans, no tinc grans ambicions:     
preveure com em sentiré davant determinades situacions,
que quadrin els balanços a la veu que em parla dins del cap
jutjant-me en loop la vida mentre perdo el seny mirant terrats.
En aquest món on res és res que duri més de tres segons
(el cor sensible és fort per dins i el dur és fràgil, en el fons)
amb cada alba enceto el dia a punt per la transformació,
per la metamorfosi, per -va, ho dic!- ser algú millor,
i miro aviam si s’obre una esquerdeta nova en el mur
Am                                      Bb                    F
de Collserola i Montjuïc, un tall de llum, una rodanxa de futur…
                    
                          C         Dbm              Dm
Que ja no vull estar enfadada, ni adormida, ni desconnectada,
                      Bb                      F
vull mullar-me, vincular-me i ser lleial als altres!
                        C            Dbm        Dm
Vull sorprendre’m cada dia i que en un demà llunyà 
                        Bb                           F
uns estranys mirant les meves runes puguin dir, assenyalant-me:
                   C           Dbm                 Dm
“de l’argila primigènia al bulldozer que amb tot acaba
                     Bb                      F
es va trobar unes ànimes i va saber estimar-les!”

C 
    Dm        Bb           F        C
Ja veus… Ara crec en el progrés!
    Dm        C           Dm        C
Em sents, hostalet anat a més?
    Dm        Bb           F        C
Tan sols m’interessa l’avenir.
    Dm        C           Dm        
Em creus, hotelet amb pedigrí?

Hahahahà!
Definitivament passem massa estona junts.